SOCIETAT EN XARXA

Les TIC ens aporten un nou marc global d'organització i amb elles aporten un canvi social on l'estructura en xarxa serà la forma organitzativa. Aquesta nova estructura té un abast mundial i ens apropa a realitats diferents i singulars depenent de cada cultura.

Però la informació sempre ha sigut una eina important en la supervivència humana, per exemple el poble que sabia on trobar l'aliment, els llocs on hi havia aigua, que sabia del moviment dels altres pobles rivals o que havia après a fer foc en la prehistòria estava més capacitat per sobreviure i fer front a la foscor i als animals feréstecs. En la societat en xarxa la informació és una eina poderosa pels estats, els governs, les empreses, els partits polítics... Aquest poder, com explica El País, fa que països com els Estats Units, intentin fer creure, per boca del president Obama a la Haia que la NSA (Agència Nacional de Seguretat) fa acopi de la retenció de dades per poder, els EEUU, continuar lluitant contra les amenaces dels atacs terroristes. Armand Mattelart ens avisa en dir: "En estos tiempos en que el miedo impregna los modos de gobernar, conviene extremar la vigilancia ciudadana. Porque desde los atentados del 11 de septiembre de 2001, la mayoría de los Estados ha reforzado sus dispositivos de seguridad en nombre de los imperativos de la lucha antiterrorista (1)".


Pe aquesta raó, les TIC han d'anar acompanyades de canvis culturals, organitzatius i institucionals. Els moviments antiglobalització o les revoltes en països àrabs és gràcies a la xarxa, on la informació pot circular i iniciar una mena de resistència ciutadana. Però els moviments ciutadans en xarxa comencen a posar nerviosos a molts governants, un exemple és el bloqueig de Twitter per part del govern turc com explica eldiario.es: “Esta medida del primer ministro turco llega 9 días antes de unas elecciones locales consideradas clave, en medio de una campaña marcada por miedo, amenazas y teorías conspiratorias, con un Erdogan fuertemente cuestionado por denuncias de corrupción, que en agosto de este año se enfrenta a elecciones nacionales”. 

Com podem veure el sistema en xarxa incomoda quan el poble s'organitza en contra del poder, la xarxa ha de servir per al diàleg i la construcció d'un món millor, on la informació pugui arribar a tothom per atenuar les diferències i les mancances en un món xarxa, i on les injustícies i l'abús de poder per part dels Estats estiguin perseguits. Com diu Manel Castells (2): “que qui domini siguin els programes d’una xarxa global de poder, o que en canvi, neixin una xarxa de cultures interactives, unificades per la creença comú del valor de compartir”.

(1) Armand Mattelart (2002), Historia de la sociedad de la información. Barcelona. Paidós. 
(2)  Manuel Castells: L’era de la Informació.

LA CAIGUDA D'INTERNET (2)

Interessant l'article del diari El País* que ens recomana el nostre company Lluís Aragonès al seu blog** sobre les paraules de Dennett de la possible caiguda de la xarxa i de la dependència que tenim d'Internet. La veritat és que podria ser possible, també el guió d'una pel·lícula, que hi hagi un ciberatac a la xarxa, un fet que molts països han contemplat i contemplen. Imagineu-vos les centrals nuclears, els avions, els satèl·lits, la telefonia, la majoria d'empreses (químiques, farmacèutiques, hospitals, diaris, etc.), i un s'adona que seria una bogeria. Dennett té raó, la majoria de la població mundial no està preparada, a excepció dels pocs pobles que encara no gaudeixen d'aquesta eina anomenada Internet.

Imagineu la quantitat d'informació que es perdria, la quantitat d'anys que s'ha trigat en emmagatzemar aquesta informació? La vida no seria igual, però els humans, crec, sabríem adaptar-nos i ens sortirien.

M'ha agradat aquest article que aporta Dennett, si més no a nivell de reflexió: Quanta dependència tenim cadascú de nosaltres d'Internet?

* http://cultura.elpais.com/cultura/2014/03/25/actualidad/1395776953_258137.html

** http://lluisaragones.blogspot.com.es/2014/03/la-caiguda-dinternet.html

CAOS I HIPERTEXTUALITAT

Tal com s'explica al blog hyperword(s)* encertadament el llenguatge HTML és el llenguatge de programació en xarxa i ens permet associar qualsevol part de text que puguem trobar a la xarxa en format digital. Però serà a partir de la World Wide Web, desenvolupada per Tim Berners Lee, la que permetrà amb un conjunt de protocols la distribució i la difusió remota d'arxius d'hipertext que arribin arreu del planeta. L'hipertext en ajudarà a simplificar la navegació per aquesta xarxa global en un entorn obert i accessible

Un cop hem entreteixida la teranyina posem en ordre el caos existent d'aquesta munió de cervells a nivell mundial. Ens podem preguntar com la tecnologia de la qual disposem ens pot ajudar a millorar la nostra tasca, i no tornar-nos bojos en aquest bast hiperespai? L'hipertext ens pot ajudar a cercar i entreteixir la nostra teranyina a través del text i la nostra escriptura pot deixar darrere seu les petjades i les divagacions de la nostra ment alliberada, per tornar pel mateix camí o per cercar-ne de nous.

Per tant internautes del món aprofiteu les eines que ens ofereix Internet per assolir la llibertat i divagar en el fantàstic món de la ment mundial de la que són partíceps.

* http://laiacarr.blogspot.com.es/2014/03/hypertext-markup-language-1-panoramic.html

EL CAOS UNA TEORIA ORDENADA

La teoria del caos va començar a gestar-se en els estudis d'Henri Poincaré cap a l'any 1900. en un principi la paraula que segueix a la de teoria, o sigui “caos”, comporta significació de caire negatiu. En mirar caos a la viquipèdia ens diu: “El caos designa tot allò que és o pareix desorganitzat, desordenat, confús i a vegades incoherent o fosc.” per tant, com persones coherents versades en el positivisme i la ciència, que han crescut amb les lleis de Newton i amb l'ordre com a fita màxima poden veure amb bons ulls aquesta teoria?

Podem fer un repàs de es nostres lectures sobre Isaac Newton i veure les tres lleis que van marcar el pensament occidental. Unes lleis que ens deien que l'Univers existia un ordre i les lleis de Newton anaven a corroborar aquest ordre, basant-se en la mecànica clàssica en un treball de tres volums titulat Philosophiae Naturalis Principi Mathematica: 1. El principi d'inèrcia; 2. Fonamental de la dinàmica; 3. D'acció i reacció; sense oblidar la llei de gravitació universal per acabar d'arrodonir les lleis de Kepler sobre el moviment dels planetes.
Però Poincaré ens endinsa en un Univers caòtic que consisteix entres components essencials com el control, la creativitat i la subtilesa. El control pel domini de la naturalesa és impossible des d'aquesta teoria, per tant ens queda ser un element creatiu i subtil per integrar-nos i redefinir-nos dins de l'univers. Llavors en trobem en un sistema flexible i no lineal, on qualsevol canvi per petit que sigui comporta una variant en tot el sistema com l'aleteig d'una papallona.

En aquest sistema haurem, llavors, de trobar l'harmonia dins del desordre, com un instrument en una orquestra que en ajuntar-se i barrejar-se aporten la musicalitat. A més, hem de tenir present que, segons la mitologia grega, originàriament el terme caos es referia a la substància primordial a partir de la qual va néixer l'univers.En el següent post parlarem de la relació entre la Teoria del Caos i la Hipertextualitat. I per anar fent boca us deixo amb una part del text de Joan Vilaubí al seu blog on el podeu veure íntegrament.

Hem de fer saltar la fertilitat dels pensaments que ameren la xarxa al món físic,

aquell món on a voltes cantem de joia, però on sovint també hi patim.

Aquell petit lloc de l'Univers on naixem, estimem, creixem i morim,

on han rebut la vida els nostres fills,

que són els fills de tots,

on viuen en nosaltres tots aquells que ja no hi són*.

* http://hipertextipraxi.blogspot.com.es/2014/03/hipertext-i-praxi.html

PARAULES DE PRESENTACIÓ

Aquest blog està destinat a l'assignatura d'Escriptures Hipertextuals cursat a la UOC amb el tutor Joan Campàs.

Hipertextualitat neix d'una ment indomable i hiperactiva, encara que ens ha aportat un avanç decisiu per entendre com funciona la nostra ment, alguns autors parlen de l'error en intentar que l'exterior funcioni de manera com funcionem en el nostre interior. La realitat, però, és que la ment lineal ha fracassat, ed Nelsol és el responsable. Si ell, prolífic inventor d'idees i ment malaltissa ens ha abocat a la hipertextualitat.

Com explica De Keckhove*: "el principi bàsic de l'hipertext és que és possible associar qualsevol text emmagatzemat en forma digital de forma automàtica, instantània i permanent. 

* Derrick de Kerckhove (1999). Inteligencias en conexión. Hacia una
sociedad de la Web. Barcelona. Gedisa.