dimecres, 23 d’abril del 2014

SANT JORDI HIPERTEXTLLIBREAL



Avui s'havia de parlar de llibres, per aquesta raó el Sant Jordi serà hipertextllibreal. Entre els títols suggeridors trobem:

Ferides obertes de Gillian Flynn, ed. Magrana.
Les escopinades dels escarabats de Andreu Martín Farrero. ed. Bromera. 
Primavera, estiu, etcétera de Marta Rojals. La magrana.
Operació caramel de Ian Mcewan. Empúries editorial.

El consell serà que sortiu i feu la vostra tria en aquest meravellós dia de Sant Jordi. Entreu en el caos de llibres per descobrir nous autors i nous noms, mons, personatges i espais que en llegir el llibre i passar el temps s'aniran barrejant en una cacofonia de noms i situacions que no sabreu si les heu viscudes o llegides, si l'autor hereu vosaltres o un altre, en un hipertextllibreal/vivències que portareu per sempre més en experiències sense fi.

Com deia aquell savi: "Sense sortir de casa conec els camins del món; sense mirar per la finestra conec el paisatge i les gents que m'envolten".


dissabte, 19 d’abril del 2014

ASCII-art


Com vam veure en els post anterior, el món del SMS i la informàtica han sigut una gran revelació i suposa un canvi dels usos i maneres de comunicar-nos els uns amb els altres, tal com diu Carmen Galán Rodríguez(1): “durante los años 90 los mensajes de texto o mensajes SMS. Desde entonces ha experimentado un crecimiento espectacular: los datos del pasado año registran aproximadamente 200.000 millones de mensajes enviados entre unos usuarios cada vez más jóvenes (de 14 a 16 años)”.

Tal és l'impacte que el
Smiley va començar com un divertimento per expressar les nostres emocions de manera senzilla a un interlocutor, alguns exemples com:

Somriure :) i :-) somriure amb nas, tristor :-( , picada d'ullet ;-) , :-‘I «estic refredat», :-e «no estic d'acord», :-# «guardo secrets», :-I «estic molest», :-II «estic empipat», :-o «sorpresa», :-O «gran sorpresa»; (*-*) «estic enamorat», (@-@) «al·lucino», :*) «amb el puntet» , %*} «borratxo».
 

Va anar evolucionant cap a formes més imaginatives com:
 

 «feliç» ^_^ , *^_^* «rubor», (=_=) «tenir son», {{(>_<)}} «tremolor», :-< «deprimit», :’-( «plorar», L:-), «graduat», +:-) «catòlic», Oww «vomitar», [:-) «walkman», (0v0) «mussol», oo—oo-Bo «camioner», _(8)-O «bussejar amb escafandre», B:-) «ulleres de sol sobre el cap», +-<(:-) «el Papa», -:-) «punky», >:-> «posar banyes, enganyar o dimoni».
 

Els signes o números poden jugar papers diferents com:

:-) 8- « ben dotat», :-)-8 «ben dotada» el 8 s'usa com a caràcter combinatori sexual, :-)-8 «noia gran» (el número dibuixa els pits), 8:-) «nena petita» (el número dibuixa un llaç), *:-}8 8- «travesti» (on es juga amb el doble valor masculí i femení). Encara que també el 8 representa objectes com :-)8 «portar un llacet», 8-) «ulleres», :-8 «parlar molt», 8 :-) «sóc un geni», etc.

  També podem trobar combinacions per dir coses com: 

«no m'agrada el teu comentari. Que et donin pel (_o_)», «tocat els 00s». També podem dir que vas a (____(_____________(((() «fumar un cigarro», c(_) «tassa de cafè», C[_] «pinta de cervesa», etc.

Com veiem les formes van evolucionant des dels dibuixos senzills fins als anomenats ASCII-art, com una rosa (@>——-;—-), una papallona })i({ , un koala @(*0*)@ , un ratolí <:3)~~~~ , fins a creacions cada cop més complexes:


El Wikipedia ens explica: “El smiley se ha convertido en un elemento fundamental de la cultura de Internet, con GIFs animados y otras representaciones gráficas, así como el omnipresente emoticono textual :-) o :). De ahí surgieron los demás emoticonos. También ha sido usado para la versión imprimible de los caracteres ASCII 1 y 2 (uno «blanco», el otro «negro») en la fuente por defecto del IBM PC y las sucesivas máquinas compatibles”.



El codi ASCII va ser creat al 1963 pel Comitè Nord-Americà d'Estàndars o ANSI, com una evolució dels conjunts de codis utilitzats llavors en telegrafia. Més tard, es van incluore les minúscules i es van redefinir alguns codis de control per formar el conegut com US-ASCII, usant el conjunt dels 95 caràcters de text de l'alfabet llatí usats a l'anglès modern i Europa. 




Per tant podem dir que les imatges més senzilles com les smiley van evolucionar a imatges més complexes generades amb aquest tipus d'art, que poden ser percebudes amb més detall al ser vistes a distància, un efecte similar al Puntillisme o al Pixell art on la distància de l'observador adquireix més definició.






(1) Carmen Galán Rodríguez. En los arrabales de la comunicación: los mensajes SMS. Universidad de Extremadura. dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/298584.pdf‎ 
http://www.elcodigoascii.com.ar/
http://www.chris.com/ascii/
http://www.ascii-art.de/ 

dijous, 17 d’abril del 2014

GEEKS






El terme geek el traduim literalment per sonat, guillat, tocat del bolet, etc., i serveix per designar el que avui dia anomenem Friki. Si anem al Wiktionary ho defineix així: friki, expert en un camp tècnic, sobre tot a veure amb els ordinadors; persona intensament interessat en un camp o un passatemps en particular; persona fora de moda o socialment indesitjables.

El que és realment interessant és l'impacte i el tomb que aquestes persones (indesitjables?) estan fent en els hàbits lingüístics, en un camp que va començar en el món de la informàtica i que ara comença a afectar altres àmbits de la vida quotidiana. Aquesta manera de comunicar-se en la xarxa o millor dit de “ciberparlar” (Netspeak, Chastpeak) hem de situar-la fora del tòpic popular que presenta l'escriptura ideofonemàtica com una prova del desconeixement de la norma per part dels usuaris i, segurament, té el seu origen en estratègies d'estalvi tipogràfic de simplificació del codi d'escriptura. Alguns exemples són l'omissió de vocals (pr “per”), simplificació de consonants (Ke “que”) o abreviacions (ptns “petons”, tbe “també”); també trobem omissió d'accents, de dièresis o majúscules, etc. Aquest tipus d'argot dels usuaris de la xarxa (mòbil, tauletes, ordinadors) a Internet ha sigut denominat per alguns escriptors com “parla escrita” i està més estesa principalment, encara que no únicament, en la gent jove.

A nivell de teclat s'ha fet un argot en ajuntar diferents signes amb una capacitat d'enginy important.
                                                    




Com està canviant aquestes tendències de la xarxa a expressions de la vida diària són moltes i molt variades. Com que no tenim a un interlocutor davant nostre s'han creat els anomenats emoticones per manifestar les nostres emocions. 
















Evolucionem entre tots en un món canviant com és la xarxa.






http://en.wiktionary.org/wiki/geek

David Crystal. El lenguage e Internet. ed. University Press. Madrid, 2002.


divendres, 11 d’abril del 2014

FRACTALS






Avui he quedat captivat per la meravellosa imatge dels fractals. La primera persona en definir aquesta paraula va ser el matemàtic Benoît Mandelbrot



Fractal és el nom donat pels científics als models realitzats per l’acció de  la naturalesa seguint sistemes caòtics hol·lístics en que les diferents parts interactuen per formar imatges i formes que es van repetint.



        


Com podem observar, el bròquil segueix una espiral logarítmica anomenada Espiral dorada o àuria descoberta per Durero i està associada a les propietats geomètriques del rectangle daurat. La raó del creixement és Phi, és a dir la raó daurada. Aquesta espiral la podem trobar en diverses figures de la naturalesa com les galàxies.


       


Per acabar us deixo amb un Haiku que exemplifica aquest concepte:

"En un gra d'arròs hi ha amagat tot l'Univers,
en la meva olla he posat a coure
 muntanyes i rius".
                                                                             Taisen Deshimaru


http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0648-02/durero.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Espiral_dorada

divendres, 4 d’abril del 2014

LA PARADOXA




En els Estudis sobre la teoria del caos, Joan Campàs, ens explica que les coses poden ser simples o complexes (1), la qüestió és si poden ser ambdues alhora i al mateix temps. Les coses es retroalimenten i acaben tenint una connexió on es dilueix la significació primera. En aquests termes he trobat un text del Tao Te Ching amb una traducció exquisida que ens fa una mostra de la paradoxa d'aquesta saviesa antiga:

"Realiza el no-hacer.
Actúa no actuando.
Descubre lo sabroso en lo insípido.
Halla la grandeza en lo pequeño.
Encuentra lo mucho en lo poco.
Devuelve odio con comprensión.
Emprende lo difícil en su facilidad.
Usa lo pesado en su levedad.

Las cosas más difíciles del mundo,
deben ser fàciles en sus principios.
Las cosas más grandes del mundo,
deben de ser pequeñas en sus comienzos.
Por eso el hombre savio no hace cosas grandes en su vida
aun siendo él el único capaz de hacerlas (2)".

[...]

(1) Joan Campàs. Estudis sobre la Teoria del Caos. pàg. 7.
(2) Lao Tzu. Tao Te Ching. trad. Onorio Ferrero. cap. LXIII (Pensar en el principio). ed. Azul. Barcelona, 1999.

diumenge, 30 de març del 2014

SOCIETAT EN XARXA



Les TIC ens aporten un nou marc global d'organització i amb elles aporten un canvi social on l'estructura en xarxa serà la forma organitzativa. Aquesta nova estructura té un abast mundial i ens apropa a realitats diferents i singulars depenent de cada cultura.

Però la informació sempre ha sigut una eina important en la supervivència humana, per exemple el poble que sabia on trobar l'aliment, els llocs on hi havia aigua, que sabia del moviment dels altres pobles rivals o que havia après a fer foc en la prehistòria estava més capacitat per sobreviure i fer front a la foscor i als animals feréstecs. En la societat en xarxa la informació és una eina poderosa pels estats, els governs, les empreses, els partits polítics... Aquest poder, com explica El País, fa que països com els Estats Units, intentin fer creure, per boca del president Obama a la Haia que la NSA (Agència Nacional de Seguretat) fa acopi de la retenció de dades per poder, els EEUU, continuar lluitant contra les amenaces dels atacs terroristes. Armand Mattelart ens avisa en dir: "
En estos tiempos en que el miedo impregna los modos de gobernar, conviene extremar la vigilancia ciudadana. Porque desde los atentados del 11 de septiembre de 2001, la mayoría de los Estados ha reforzado sus dispositivos de seguridad en nombre de los imperativos de la lucha antiterrorista (1)".


Pe aquesta raó, les TIC han d'anar acompanyades de canvis culturals, organitzatius i institucionals. Els moviments antiglobalització o les revoltes en països àrabs és gràcies a la xarxa, on la informació pot circular i iniciar una mena de resistència ciutadana. Però els moviments ciutadans en xarxa comencen a posar nerviosos a molts governants, un exemple és el bloqueig de Twitter per part del govern turc com explica eldiario.es: “Esta medida del primer ministro turco llega 9 días antes de unas elecciones locales consideradas clave, en medio de una campaña marcada por miedo, amenazas y teorías conspiratorias, con un Erdogan fuertemente cuestionado por denuncias de corrupción, que en agosto de este año se enfrenta a elecciones nacionales”. 


Com podem veure el sistema en xarxa incomoda quan el poble s'organitza en contra del poder, la xarxa ha de servir per al diàleg i la construcció d'un món millor, on la informació pugui arribar a tothom per atenuar les diferències i les mancances en un món xarxa, i on les injustícies i l'abús de poder per part dels Estats estiguin perseguits. Com diu Manel Castells (2): “que qui domini siguin els programes d’una xarxa global de poder, o que en canvi, neixin una xarxa de cultures interactives, unificades per la creença comú del valor de compartir”.

(1) Armand Mattelart (2002), Historia de la sociedad de la información. Barcelona. Paidós. 

(2)  Manuel Castells: L’era de la Informació.

dimecres, 26 de març del 2014

LA CAIGUDA D'INTERNET (2)

Interessant l'article del diari El País* que ens recomana el nostre company Lluís Aragonès al seu blog** sobre les paraules de Dennett de la possible caiguda de la xarxa i de la dependència que tenim d'Internet. La veritat és que podria ser possible, també el guió d'una pel·lícula, que hi hagi un ciberatac a la xarxa, un fet que molts països han contemplat i contemplen. Imagineu-vos les centrals nuclears, els avions, els satèl·lits, la telefonia, la majoria d'empreses (químiques, farmacèutiques, hospitals, diaris, etc.), i un s'adona que seria una bogeria. Dennett té raó, la majoria de la població mundial no està preparada, a excepció dels pocs pobles que encara no gaudeixen d'aquesta eina anomenada Internet.

Imagineu la quantitat d'informació que es perdria, la quantitat d'anys que s'ha trigat en emmagatzemar aquesta informació? La vida no seria igual, però els humans, crec, sabríem adaptar-nos i ens sortirien.

M'ha agradat aquest article que aporta Dennett, si més no a nivell de reflexió: Quanta dependència tenim cadascú de nosaltres d'Internet?


* http://cultura.elpais.com/cultura/2014/03/25/actualidad/1395776953_258137.html
** http://lluisaragones.blogspot.com.es/2014/03/la-caiguda-dinternet.html