L'anàlisi lexicomètric sobre pàgines feministes i de política reivindicativa és un tema d'actualitat que té un ventall de temes que van des de la desigualtat entre homes i dones, l'afectació de la crisi sobre les dones, l'avortament, les agressions masclistes, el model patriarcal de la societat, la dona i l'art... entre tants d'altres. Com es pot veure el tema és complex i ampli, fet que marca la lluita de les dones en una societat patriarcal i masclista, que encara que moltes vegades s'intenti trencar amb aquesta imatge, els tabús i els prejudicis encara hi són i es fa palès la molta feina encara per fer.
-
| Freqüència
|
Terme |
| 107 |
Dones
|
| 32 |
estat |
| 23
|
persones |
| 22 |
nostres |
| 21 |
dret |
| 21 |
entre |
| 21 |
totes |
| 20 |
lliure |
| 20 |
cap |
| 19 |
viola |
| 15 |
avortament |
| 15 |
contra |
| 15 |
llei |
| 15 |
social |
| 15 |
societat |
| 14 |
anys |
| 12 |
treball |
| 11 |
guerra |
| 11 |
dona |
Aquesta selecció lexicomètrica ha estat realitzada gràcies al programa AntConc. Una eina que ens permet l'eliminació de paraules que no aportaven cap mena de valor terminològic a la selecció com articles, preposicions, etc. En aquesta selecció i tal com es pot apreciar a la taula, les paraules més comunes en aquestes blogs feministes de lluita i reivindicació son: dones (107) encara que també trobem la paraula en singular dona (11), estat (32), dret (21), lliure (20) o avortament (15).
-
| 10 |
acció |
| 10 |
socials |
| 10 |
vida |
| 9 |
actituds |
| 9 |
condicions |
| 9 |
cos |
| 9 |
projecte |
| 9 |
suport |
| 8 |
crisi |
| 8
|
davant |
| 8
|
desobediència |
| 8 |
esquadra |
| 8 |
homes |
| 8
|
població |
| 8 |
poder |
| 7 |
acció |
Conclusions
Entre totes les paraules trobades més reiteratives, ja siguin en singular o plural, ens donen una idea del tema, així trobem: social/socials/ societat/ societats, patriarcal/ patriarcals, dona/dones, poder/poders... que reflecteixen la singularitat i complexitat d'un tema vigent com és la normalització de la feminitat en la societat actual, on el model patriarcal encara està molt arrelat i on cada pas endavant és gràcies als esforços de tantes i tantes persones.
Webgrafia:
http://www.caladona.org/grups/?page_id=18
http://feministesindignades.blogspot.com.es/
http://larudaantipatriarcal.wordpress.com/
http://carmeporta.blog.cat/
http://blog.ferrerguardia.org/2012/07/revolucionaries/
La xarxa és quelcom global, ens uneix i de vegades ens separa. Aquests dies estem vivint un esclat de mal ús de les meravelloses eines que tenim al nostre abast com el Twitter. Malauradament hi ha persones impresentables en tots els àmbits i en tots els formats (parlat o escrit).
Fer ús d'una eina tan potent com el Twitter per desprestigiar als altres o insultar des de l'anonimat s'ha tornat esport nacional. Escriure té un punt de repòs, de pensar quines són les paraules més adients per l'ocasió, no és un acte en calent, cal calma i passar pel filtre de la nostra ment el que volem dir.
Els casos com els comentaris racistes i antisemites per la derrota del Real Madrid contra el Maccabi de Tel Aviv a la Final Four són vergonyosos; com també són vergonyosos els missatges enviats per polítics en el cas de l'assassinat d'Isabel Carrasco a Lleó, i tants altres casos.
Aquest fets han provocat que el senyor Fernández Díaz expressés: "S'ha de netejar les xarxes socials d'indesitjables". Pot començar senyor Fernández Díaz pel seu partit i el seu candidat a les eleccions europees, el senyor Miguel Arias Cañete, pels seus comentaris masclistes. Però malauradament tot plegat solament servirà per afavorir la censura en contra de la llibertat d'expressió de milions de persones que utilitzen la xarxa de manera veraç i correcta, com explica una notícia del Público.es:
"Twitter se rinde a la censura" i continua exclamant-se: "La próxima revolución no será tuiteada. La popular red social no será
bloqueada por un corte de internet como el ejecutado en Egipto durante
la Primavera Árabe, sino que será ella misma la que ajuste el bozal a
sus usuarios. En un comunicado sin precedentes en su blog oficial, la
compañía anunciaba ayer que, cuando sea requerida, eliminará contenidos
de los internautas".
Estimat amics, amants del cant dels ocells, sembla que volen que l'ocell no pugui piular (serà que no interessa?).
http://www.esport3.cat/noticia/2401153/basquet/Collectius-jueus-de-Catalunya-denuncien-a-la-fiscalia-cinc-usuaris-de-Twitter-per-racisme
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/europa/canete-reapareix-despres-deludir-els-mitjans-durant-cinc-dies-3278737
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/fernandez-diaz-interior-xarxes-socials-assassinat-isabel-carrasco-lleo-3272157
http://www.publico.es/culturas/419126/twitter-se-rinde-a-la-censura
Els weblogs poden ser una eina eficaç, un complement necessari per fer-se una idea del que està passant. Els canals habituals de comunicació són políticament identificables, moltes vegades no amaguen la seva tendència política (ex. el diari ABC), aquest fet fa que ens qüestionem fins a quin punt són independents o neutrals.
Ara bé, també ens podem qüestionar fins a quin punt un weblog és independent, ja que sota d'una presumpta independència i anonimat es poden amagar influències, o fins i tot, els mateixos organismes per crear confusió i desinformació. És evident que ningú s'estanya si descobríssim que els governs creen blogs pagats per l'Estat amb persones treballant per ells per escampar idees, notícies i contrainformació. I que sota l'anonimat, en gratar una mica, podem trobar sorpreses inesperades com espionatge entre estats o corporacions.
En conclusió hi ha molts blogs polítics i persones independents gràcies als quals surten els draps bruts i incoherències del sistema, com explica Barcelona radical.net: “Es reunien en una granja i allà intercanviaven experiències. Era un grup de suport per a filtradors o informants. Whistle-blowers, en anglès: literalment, els que toquen el xiulet. C. Fred Alford, professor de filosofia política a la Universitat de Maryland, va assistir durant gairebé un any a aquestes reunions. Les compara amb Alcohòlics Anònims. Els seus integrants havien denunciat il·legalitats o irregularitats en el seu lloc de treball i per això havien patit represàlies: l’ostracisme professional o l’acomiadament”.
Com podem veure les irregularitats poden conduir a situacions insòlites en què el denunciant de les irregularitats acaba sent perseguit, sinó mireu l'entrevista a Daniel Ellsberg que va denunciar les irregularitats en la Guerra del Vietnam o Snowden i el cas de diversos programes de vigilància per Internet i telèfon. Potser quelcom més que contradiccions del sistema.
http://www.barcelonaradical.net/info/5111/ellsberg-manning-snowden-els-whistleblowers-son-espies-o-herois-civics
http://www.barcelonaradical.net/info/4961/edward-snowden-o-de-com-la-llibertat-necessita-de-whistleblowers
http://pinto.tomalosbarrios.net/contra-informacion/
La premsa està canviant i començar a emergir un nou poder: els blogs, una forma de periodisme participatiu amb una audiència que ha abandonat els vells hàbits de passivitat per esdevenir activa i creadora. Tothom té en ment la premsa tradicional com una gran central encarregada de la captació, recol·lecció i distribució de notícies.
La xarxa està trencant aquesta normalitat informativa, com explica Rupert Murdoch(1) entre 18 i 34 anys el 44% mira la web un cop al dia i menys un 19% llegeixen el diari. Per tant, podem afirmar que els blogs són una font de canvi dels aspectes tradicionals de la premsa escrita, si bé avui dia els diaris tenen un format web, el flux informatiu, els processos de certificació per part d'experts en la matèria, la velocitat de la presa de decisions, etc., han sigut alterats per la web. La naturalesa del periodisme en la nova eina del blog afavoreix la descentralització del flux informatiu, en contra de tot un sistema corporacional tradicional compost per editors, periodistes, companyies, polítics, sindicats, etc.
Això pot comportar i comporta una pèrdua de poder social i econòmic important, afavorint una mena de conxorxa corporativa que proclama una sèrie de lleis i regulacions per intentar silenciar tant intrusisme (segons els interessats), com explica J.D. Lasica en el seu llibre Darknet: “bajo la presión de los intereses del mundo del espectáculo y los aliados de los lobbys legislativos, se pretende conservar el estatus quo, una visión constreñida de nuestro futuro digital que se basa en la emisión de contenidos monolíticos y formulaicos enviados de manera unidireccional a un público pasivo y narcotizado”.
(1) FLores, J. Miguel i Aguado Guadalupe. Clave de los Weblogs y su influencia en la prensa tradicional. Doxa comunicación nº4. pàg 146.
http://lucasarchives.com/index/services/digital-archiving/
Amb el nom d'hiperficció podem trobar a la xarxa, una manera diferent d'escriure i de treure el geni creatiu en una nova manera de fer narrativa hipertextual. L'hipertext ens aporta noves maneres d'escriure i de llegir, que ens permet que el text es pugui bifurcar quan li sol·licitem, això és possible gràcies als hipervincles o referències encreuades automàtiques que ens enllacen amb altres documents. El llenguatge utilitzat per l'hipertext és HTML o el metallenguatge SGML.
El lector triarà el camí amb la possibilitat de fer una lectura seqüencial o no de la història, per mitjà d'aquests punts d'activació (els coratges) dels enllaços. Aquesta manera diferent d'escriure i de llegir altera la relació tradicional que tenim en posar-nos davant d'un llibre, sobretot l'autor ha de ser prou hàbil per fer que el lector no es perdi en un maremàgnum de camins sense coherència que li faci perdre el fil de la història. Tanmateix podem trobar que moltes narracions d'hiperficció no tenen un principi establert i moltes vegades no tenen un final. Altres versions permeten al lector modificar l'obra, directament o col·laborant amb l'autor, per aquest motiu trobem dos tipus diferenciats d'hiperficció:
- Hiperficció constructiva o col·laborativa, on el lector pot modificar la història o és el treball de diferents autors.
- Hiperficció explorativa, que solament té un autor, però dóna llibertat al lector per prendre decisions sobre els camins de la seva lectura.
Un altre tipus dintre de la narrativa hipertextual és la hipermèdia, la creació de les novel·les mitjançant nodes (hipervincles, enllaços) per fer que el lector pugui triar camins infinits i plens de possibilitats com música, imatges i vídeos, etc. Posats a imaginar penseu com una narració pot fer que el lector interactuï amb els personatges i pugui veure i sentir el mateix que ells. Si el personatge sent una cançó nosaltres podrem sentir-la també per mitjà d'un node que ens portarà a la web on es troba la melodia i si mira una escena d'una pel·lícula la podrem visualitzar per mitjà d'un enllaç. En aquest punt recomano una novel·la hipermèdia anomenada Golpe de gracia.
https://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/numero25/hiperfic.html
Seguint el raonament de Stéphane Mandard la societat de la informació no ha aportat més benestar, solidaritat, transparència i democràcia per tothom. Les societat de la informació està construïda sobre la creença que aportaria aquests beneficis, la realitat és que beneficia els interessos geopolítics per implantar noves formes d'hegemonia.
Stéphane Mandard(1) fa una descripció interessant en dir: "Se pasa de la diplomacia de los cañones a la diplomacia de las redes para reorientar al mundo en función de lo que se llama la democracia de mercado". La democràcia de mercat ens porta a un neoliberalisme que lluita a cops de colze per obrir el meló i afavorir els seus interessos.
Bloguers i tecnòfils del món uniu-vos en la lluita contra la discriminació i afavorim el repartiment just i democràtic de la tecnologia cap a tots els pobles, llengües i cultures. Que els interessos d'uns pocs no esclafin els drets dels molts. Andrade ho diu molt bé: "El espacio de lo público en materia informacional se ha reducido en detrimento de una cultura de significación social, que se legitima en la necesidad de imponer lo privado como opción emergente desde el ámbito económico-político".
Com sempre una imatge val més que mil paraules.
(1) Armand Mattelart (2002), Historia de la sociedad de la información. pàg. 61.
http://okieblog.wordpress.com/2012/02/20/milton-friedman-on-neoliberalism-it-never-occurred-to-me-that/
Avui s'havia de parlar de llibres, per aquesta raó el Sant Jordi serà hipertextllibreal. Entre els títols suggeridors trobem:
Ferides obertes de Gillian Flynn, ed. Magrana.
Les escopinades dels escarabats de Andreu Martín Farrero. ed. Bromera.
Primavera, estiu, etcétera de Marta Rojals. La magrana.
Operació caramel de Ian Mcewan. Empúries editorial.
El consell serà que sortiu i feu la vostra tria en aquest meravellós dia de Sant Jordi. Entreu en el caos de llibres per descobrir nous autors i nous noms, mons, personatges i espais que en llegir el llibre i passar el temps s'aniran barrejant en una cacofonia de noms i situacions que no sabreu si les heu viscudes o llegides, si l'autor hereu vosaltres o un altre, en un hipertextllibreal/vivències que portareu per sempre més en experiències sense fi.
Com deia aquell savi: "Sense sortir de casa conec els camins del món; sense mirar per la finestra conec el paisatge i les gents que m'envolten".
