La teoria del caos va començar a gestar-se en els estudis d'Henri Poincaré cap a l'any 1900. en un principi la paraula que segueix a la de teoria, o sigui “caos”, comporta significació de caire negatiu. En mirar caos a la viquipèdia ens diu: “El caos designa tot allò que és o pareix desorganitzat, desordenat, confús i a vegades incoherent o fosc.” per tant, com persones coherents versades en el positivisme i la ciència, que han crescut amb les lleis de Newton i amb l'ordre com a fita màxima poden veure amb bons ulls aquesta teoria?
Podem fer un repàs de es nostres lectures sobre Isaac Newton i veure les tres lleis que van marcar el pensament occidental. Unes lleis que ens deien que l'Univers existia un ordre i les lleis de Newton anaven a corroborar aquest ordre, basant-se en la mecànica clàssica en un treball de tres volums titulat Philosophiae Naturalis Principi Mathematica: 1. El principi d'inèrcia; 2. Fonamental de la dinàmica; 3. D'acció i reacció; sense oblidar la llei de gravitació universal per acabar d'arrodonir les lleis de Kepler sobre el moviment dels planetes.
Però Poincaré ens endinsa en un Univers caòtic que consisteix entres components essencials com el control, la creativitat i la subtilesa. El control pel domini de la naturalesa és impossible des d'aquesta teoria, per tant ens queda ser un element creatiu i subtil per integrar-nos i redefinir-nos dins de l'univers. Llavors en trobem en un sistema flexible i no lineal, on qualsevol canvi per petit que sigui comporta una variant en tot el sistema com l'aleteig d'una papallona.
En aquest sistema haurem, llavors, de trobar l'harmonia dins del desordre, com un instrument en una orquestra que en ajuntar-se i barrejar-se aporten la musicalitat. A més, hem de tenir present que, segons la mitologia grega, originàriament el terme caos es referia a la substància primordial a partir de la qual va néixer l'univers.En el següent post parlarem de la relació entre la Teoria del Caos i la Hipertextualitat. I per anar fent boca us deixo amb una part del text de Joan Vilaubí al seu blog on el podeu veure íntegrament.
Hem de fer saltar la fertilitat dels pensaments que ameren la xarxa al món físic,
aquell món on a voltes cantem de joia, però on sovint també hi patim.
Aquell petit lloc de l'Univers on naixem, estimem, creixem i morim,
on han rebut la vida els nostres fills,
que són els fills de tots,
on viuen en nosaltres tots aquells que ja no hi són*.
2 comentaris:
El pensament cartesià i linial que separava l'objecte del subjecte es dilueix en aquest nou "ordre" polièdric.
Certament Anais,
El políedre es composa de moltes cares, és possible que la nostra societat complexa mostri aquesta visió i l'hipertext és un reflex de tot plegat.
Atentament
manel
Publica un comentari a l'entrada