SOCIETAT EN XARXA

Les TIC ens aporten un nou marc global d'organització i amb elles aporten un canvi social on l'estructura en xarxa serà la forma organitzativa. Aquesta nova estructura té un abast mundial i ens apropa a realitats diferents i singulars depenent de cada cultura.

Però la informació sempre ha sigut una eina important en la supervivència humana, per exemple el poble que sabia on trobar l'aliment, els llocs on hi havia aigua, que sabia del moviment dels altres pobles rivals o que havia après a fer foc en la prehistòria estava més capacitat per sobreviure i fer front a la foscor i als animals feréstecs. En la societat en xarxa la informació és una eina poderosa pels estats, els governs, les empreses, els partits polítics... Aquest poder, com explica El País, fa que països com els Estats Units, intentin fer creure, per boca del president Obama a la Haia que la NSA (Agència Nacional de Seguretat) fa acopi de la retenció de dades per poder, els EEUU, continuar lluitant contra les amenaces dels atacs terroristes. Armand Mattelart ens avisa en dir: "En estos tiempos en que el miedo impregna los modos de gobernar, conviene extremar la vigilancia ciudadana. Porque desde los atentados del 11 de septiembre de 2001, la mayoría de los Estados ha reforzado sus dispositivos de seguridad en nombre de los imperativos de la lucha antiterrorista (1)".


Pe aquesta raó, les TIC han d'anar acompanyades de canvis culturals, organitzatius i institucionals. Els moviments antiglobalització o les revoltes en països àrabs és gràcies a la xarxa, on la informació pot circular i iniciar una mena de resistència ciutadana. Però els moviments ciutadans en xarxa comencen a posar nerviosos a molts governants, un exemple és el bloqueig de Twitter per part del govern turc com explica eldiario.es: “Esta medida del primer ministro turco llega 9 días antes de unas elecciones locales consideradas clave, en medio de una campaña marcada por miedo, amenazas y teorías conspiratorias, con un Erdogan fuertemente cuestionado por denuncias de corrupción, que en agosto de este año se enfrenta a elecciones nacionales”. 

Com podem veure el sistema en xarxa incomoda quan el poble s'organitza en contra del poder, la xarxa ha de servir per al diàleg i la construcció d'un món millor, on la informació pugui arribar a tothom per atenuar les diferències i les mancances en un món xarxa, i on les injustícies i l'abús de poder per part dels Estats estiguin perseguits. Com diu Manel Castells (2): “que qui domini siguin els programes d’una xarxa global de poder, o que en canvi, neixin una xarxa de cultures interactives, unificades per la creença comú del valor de compartir”.

(1) Armand Mattelart (2002), Historia de la sociedad de la información. Barcelona. Paidós. 
(2)  Manuel Castells: L’era de la Informació.