Com vam veure en els post anterior, el món del SMS i la informàtica han sigut una gran revelació i suposa un canvi dels usos i maneres de comunicar-nos els uns amb els altres, tal com diu Carmen Galán Rodríguez(1): “durante los años 90 los mensajes de texto o mensajes SMS. Desde entonces ha experimentado un crecimiento espectacular: los datos del pasado año registran aproximadamente 200.000 millones de mensajes enviados entre unos usuarios cada vez más jóvenes (de 14 a 16 años)”.
Tal és l'impacte que el Smiley va començar com un divertimento per expressar les nostres emocions de manera senzilla a un interlocutor, alguns exemples com:
Somriure :) i :-) somriure amb nas, tristor :-( , picada d'ullet ;-) , :-‘I «estic refredat», :-e «no estic d'acord», :-# «guardo secrets», :-I «estic molest», :-II «estic empipat», :-o «sorpresa», :-O «gran sorpresa»; (*-*) «estic enamorat», (@-@) «al·lucino», :*) «amb el puntet» , %*} «borratxo».
Va anar evolucionant cap a formes més imaginatives com:
«feliç» ^_^ , *^_^* «rubor», (=_=) «tenir son», {{(>_<)}} «tremolor», :-< «deprimit», :’-( «plorar», L:-), «graduat», +:-) «catòlic», Oww «vomitar», [:-) «walkman», (0v0) «mussol», oo—oo-Bo «camioner», _(8)-O «bussejar amb escafandre», B:-) «ulleres de sol sobre el cap», +-<(:-) «el Papa», -:-) «punky», >:-> «posar banyes, enganyar o dimoni».
Els signes o números poden jugar papers diferents com:
:-) 8- « ben dotat», :-)-8 «ben dotada» el 8 s'usa com a caràcter combinatori sexual, :-)-8 «noia gran» (el número dibuixa els pits), 8:-) «nena petita» (el número dibuixa un llaç), *:-}8 8- «travesti» (on es juga amb el doble valor masculí i femení). Encara que també el 8 representa objectes com :-)8 «portar un llacet», 8-) «ulleres», :-8 «parlar molt», 8 :-) «sóc un geni», etc.
També podem trobar combinacions per dir coses com:
«no m'agrada el teu comentari. Que et donin pel (_o_)», «tocat els 00s». També podem dir que vas a (____(_____________(((() «fumar un cigarro», c(_) «tassa de cafè», C[_] «pinta de cervesa», etc.
Com veiem les formes van evolucionant des dels dibuixos senzills fins als anomenats ASCII-art, com una rosa (@>——-;—-), una papallona })i({ , un koala @(*0*)@ , un ratolí <:3)~~~~ , fins a creacions cada cop més complexes:
El Wikipedia ens explica: “El smiley se ha convertido en un elemento fundamental de la cultura de Internet, con GIFs animados y otras representaciones gráficas, así como el omnipresente emoticono textual :-) o :). De ahí surgieron los demás emoticonos. También ha sido usado para la versión imprimible de los caracteres ASCII 1 y 2 (uno «blanco», el otro «negro») en la fuente por defecto del IBM PC y las sucesivas máquinas compatibles”.
El codi ASCII va ser creat al 1963 pel Comitè Nord-Americà d'Estàndars o ANSI, com una evolució dels conjunts de codis utilitzats llavors en telegrafia. Més tard, es van incluore les minúscules i es van redefinir alguns codis de control per formar el conegut com US-ASCII, usant el conjunt dels 95 caràcters de text de l'alfabet llatí usats a l'anglès modern i Europa.
Per tant podem dir que les imatges més senzilles com les smiley van evolucionar a imatges més complexes generades amb aquest tipus d'art, que poden ser percebudes amb més detall al ser vistes a distància, un efecte similar al Puntillisme o al Pixell art on la distància de l'observador adquireix més definició.
(1) Carmen
Galán Rodríguez. En los arrabales de la comunicación: los
mensajes SMS. Universidad de
Extremadura. dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/298584.pdf
http://www.elcodigoascii.com.ar/
http://www.chris.com/ascii/
http://www.ascii-art.de/
2 comentaris:
Ostres, quins records més entranyables, quan jugàvem a fer dibuixos amb el primer ordinador mitjançant línies de dos o tres caracters, repetidament. Per no parlar dels SMS i les seves nombroses variants de les quals mai no n'he estat una experta!
De fet, del llenguatge específic emprat pels SMS s'en van arribar a fer diccionaris fins el punt que una professora de llengua, coneguda per la seva duresa a l'hora d'aplicar la normativa, s'hi havia afeccionat de tal manera que defensava a capa i espassa l'escriure "ola k tal!" dins el context adequat, la qual cosa feia una certa gràcia tot i l'enorme coherència: cada canal és cada canal, sens dubte.
Ola k tal Laura,
Realment la llengua està en canvi constant, encara que potser, ho tenim tan a la vora tot plegat que encara aquests canvis resulten (amb diccionari o sense) estranys. El temps i amb perspectiva tot semblarà una evolució normal, o no!
Atentament
manel
Publica un comentari a l'entrada